Obra en ordre!

Els preus dels habitatges es recuperen a pas lent

05/04/2016

Malgrat els lleus vaivens a l'alça i a la baixa que registren els preus de l'habitatge cada trimestre, la veritat és que, en línies generals, "es manté estable des de l'any 2014". Així ho creu la ST, la Societat de Taxació, que calcula que el preu mitjà de l'habitatge nou i usat s'ha situat en 1.433 euros per metre quadrat al 2015, la qual cosa suposa un lleu descens anual del 0,5%. “La lleugera variació experimentada pels preus l'any 2015 confirma la continuïtat de l'estabilitat en un mercat que es reactiva lentament (l'última estadística del Ministeri de Foment indica un increment de transaccions de gairebé el 10% al 2015 respecte a les registrades al 2014), però l'impuls de les quals encara sembla insuficient per fer créixer els preus de manera generalitzada”.


El comportament dels preus no ha estat homogeni al 2015. Així, atenent als valors mitjans per província, l'oscil•lació varia des d'una pujada anual d'1,4% a Conca (850 euros per metre quadrat) fins a un descens de 4,1% a Segòvia (1.152). El preu mitjà més elevat es registra a la província de Guipúscoa (2.318), seguida de Barcelona (2.069), mentre que els més baixos es donen a Badajoz (821) i Ciudad Real (830).

Per comunitats autònomes, tan sols s'han registrat pujades en quatre de les 17 regions, amb Balears, Madrid i Catalunya al capdavant, que han experimentat increments del 0,9%, 0,4% i 0,3%, respectivament. Aragó i Astúries han estat les comunitats en les quals més ha caigut el preu de l'habitatge, amb una baixada en tots dos casos del 2,9%.

País Basc és la regió que ha registrat el preu mitjà per metre quadrat més alt d'Espanya, amb 2.093 euros per metre quadrat, malgrat experimentar un descens interanual del 2,2%. A continuació, s'han situat com a regions més cares Madrid (2.024) i Catalunya (1.886). A l'altre costat de la taula, les comunitats amb menor preu han estat Extremadura i Castella-la Manxa. “És probable que les grans poblacions continuïn actuant com a motor de la recuperació”, indiquen des de la ST.

L'Índex d'esforç Immobiliari, que defineix el nombre d'anys de sou íntegre que un ciutadà mitjà necessita destinar per a la compra d'un habitatge de tipus mitjà, s'ha situat en 7,6 anys en el primer trimestre del 2016. Aquesta dada es manté en el mateix nivell al registrat en els tres primers mesos del 2015 i és lleugerament superior a l'aconseguit en el trimestre anterior, quan es va col•locar en 7,4 anys. A més, s'ha reduït pràcticament a la meitat si ho comparem amb els 13,7 anys que eren necessaris als moments de major auge dels preus, a principis del 2007.

Nous objectius immobiliaris dels inversors per al 2016

05/04/2016

El 89% dels inversors assegura tenir un interès alt o molt alt per invertir en el mercat immobiliari espanyol, segons s'extreu de la segona edició de l'enquesta realitzada per la signatura de serveis professionals immobiliaris JLL al costat del IESE. En aquest sentit, més de la meitat dels enquestats (53.5%) assegura que els seus plans per a Espanya passen per dur a terme inversions de fins a 100 milions d'euros, davant d'un 46,6% que busquen inversions superiors als 100 milions d'euros.


Quant al tipus d'actius, el 53% dels inversors escull les oficines de Madrid i Barcelona com el producte més desitjat, seguit dels actius logístics, que desperten l'interès del 46% dels participants i els centres comercials, que se situen en tercera posició (44%), si bé es tracta d'un tipus d'actius no aptes per a tots els perfils d'inversors a causa de la intensa gestió que requereixen, segons precisa l'informe. Per darrere d'aquest top 3, un 41% dels inversors escull els locals comercials i els hotels com a productes més interessants. És destacable que un 38% assegura tenir previst invertir en actius residencials i un 31% en sòl, la qual cosa converteix una altra vegada els desenvolupaments i la compra de sòls finalistes com un dels objectius atractius per als inversors. 

Cal destacar també el paper que juga la rehabilitació, reformes i manteniments entre els plans a curt i mig termini dels inversors. El 79% dels enquestats assegura que durà a terme algun tipus d'obra per revaloritzar els seus immobles, ja que la major part considera que una part molt petita de la seva cartera podria considerar-se de Grau A.

Els inversors assenyalen com a principals condicionants a la seva inversió la incertesa política, la forta competència, l'escassetat de producte i els elevats preus que deriven d'aquesta situació, i demanen un marc regulatori clar, transparència en els processos i regles fàcils d'entendre amb la finalitat d'agilitar les gestions.

Nivell de risc i desinversió

Quant al nivell de risc, un 54% dels inversors assegura buscar actius als quals poder afegir valor, optant per actius amb desocupació o per reestructurar, enfront d'un 33%, amb perfil core, que busca un producte sense risc de construcció ni de lloguer. Així mateix, comença a veure's ganes d’invertir per al desenvolupament de promoció immobiliària, tant a nivell residencial com terciari.

Les grues reapareixen a Barcelona

01/03/2016

Durant els últims quinze anys, l’economia barcelonina ha viscut muntada en una muntanya russa de vertigen: uns anys de forta pujada, una caiguda en picat amb accident inclòs que ha descavalcat del tren del progrés a molts sectors i, en l’actualitat, l’inici d’un nou procés ascendent en el qual les vagonetes circulen encara amb molt pocs viatgers i a escassa velocitat. Aquesta gràfica que serviria per explicar el comportament econòmic de la majoria de ciutats i regions espanyoles en l’última dècada i mitja, és la que resulta de comparar l’activitat constructora en la capital catalana des del 2000 fins al 2015. Unes dades que acabaende publicar el departament d’Estadística i la Gerència Adjunta de Coordinació Territorial de l’Ajuntament, que han recopilat el número de llicències d’obres majors sol•licitades i autoritzades pel Consistori durant aquest període, corroboren que el boom immobiliari que es va produir fins al 2007 no va ser només una gran febre constructora que va afectar al residencial, sinó que va deixar tocats tots els sectors que, en certa manera, no tenen en el nombre de totxanes col•locats el comptador de les seves pulsacions.


Les oficines municipals van registrar al 2007, just l’any anterior a l’aparició de la gran recessió, el major nombre de sol•licituds d’obres majors, un total de 1.723. Els que van venir a continuació van ser temps de poques alegries, fins a tocar fons l’any 2011, amb 542 llicències sol•licitades.


A partir d’aquí, com a conseqüència del bon comportament d’alguns sectors, sobretot els que estan directament vinculats al turisme, i en concret a l’hoteler, l’activitat d’obres torna a recuperar-se a Barcelona, de manera més notòria al 2014 i 2015. Aquest últim any, en el qual la ciutat va assistir a un canvi de color polític a l’Ajuntament a partir del mes de juny, s’han resolt més de mil permisos d’obres majors, que en el 86,3% dels casos han estat concedits.

Nous ajuts per rehabilitar habitatges i espai públic a Barcelona

01/03/2016

L’Ajuntament de Barcelona preveu invertir en aquest mandat 236 milions d’euros en mesures de rehabilitació d’habitatges, edificis i espai públic per potenciar aquest sector i millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica, ha explicat aquest dilluns la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, sobre una estratègia impulsada amb el PSC.


A la roda de premsa juntament amb el conseller d’Habitatge, Josep Maria Montaner, i el regidor socialista Daniel Mòdol, Sanz ha destacat que es tracta d’una estratègia amb una mirada conjunta que pretén destinar 80 milions a rehabilitar habitatges i edificis privats; 32,8 milions a immobles municipals, i uns altres 123 milions a la rehabilitació integral de l’espai públic.


Ha destacat que, amb la mesura, el Govern d’Ada Colau pretén revertir desigualtats i atendre l’emergència habitacional augmentant el parc d’habitatges social; avançar en l’eficiència energètica; garantir la qualitat del patrimoni arquitectònic, i fomentar la creació de treball reconduint el sector de la construcció cap a la rehabilitació.


Ajudes i barems socials


Montaner ha avançat que els ciutadans podrien sol•licitar a partir d’avui, dimarts 1 de març, les ajudes a la rehabilitació d’habitatges, que en aquest any compten amb un pressupost inicial de 6,7 milions –als quals se sumaran altres aportacions, també de la Generalitat – i amb novetats respecte a convocatòries anteriors, com ajudes per rehabilitar interiors. A més, les ajudes d’aquest any inclouen per primera vegada barems socials per afavorir l’accés de les famílies amb rendes més baixes, i també incorporen subvencions per utilitzar material de baixa petja ecològica i per a edificis catalogats, i un programa d’ajudes per a conjunts residencials d’especial interès, ha explicat Montaner.


Ha destacat que aquests barems socials pretenen garantir que les ajudes arribin a tota la ciutat, ja que “en aquelles zones més pobres, com Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, hi ha hagut menys intervencions perquè hi ha menys capacitat de demanar ajudes, per la qual cosa l’Ajuntament ha de ser proactiu per arribar als que més ho necessiten”, afirmació que també ha defensat Sanz.


Les subvencions per patologies estructurals, millores energètiques globals i ascensors podrien ser del 50% fins a un màxim de 60.000 euros, mentre que les millores energètiques parcials i obres d’elements comuns –com façanes i teulades—seran del 35% i del 25% respectivament, amb un màxim de 30.000 euros, i Montaner ha concretat que, entre les ajudes complementàries, figuren les vinculades a cohesió social, que es podrien cobrir al 100% i sense límit.

15/02/2016 L'Ajuntament impulsa un pla per convertir-se en la major promotora d'habitatge de Barcelona

01/02/2016 Fan falta 6.200 milions d'euros per deixar a punt la xarxa viària espanyola

04/01/2016 Arriben les cases solars giratòries

Anteriors notícies ...

© Copyright 2009. Tots els drets reservats ‘CONSTA’
Lloc implementat per Namastech S.L.